dijous, 30 d’octubre del 2014

DEURES DE LA SETMANA: 3- 7 novembre 2014

Tecnologia de la informació i la comunicació: blog

 1. Disseny de les pàgines obligatòries: Jo sóc / la meva empresa/ sóc un crak

 2. Omple el teu perfil i escriu l'entrada corresponent a la teva descripció   amb alguna fotografia.

3. Comença la descripció de la teva empresa i comença el teu reportatge fotogràfic: com és l'empresa, quins productes, què feu, què fas...

DEURES DE LA SETMANA: 27-31 octubre 2014

Tecnologia de la informació i la comunicació:DRIVE

1. Crear la carpeta al DRIVE. L'has d'anomenar: AE-  el teu nom ( sense espais)
2. A dins de la carpeta hi has de deixar:
- El text de castellà; "Animarse a volar"
- La teva autodescripció.
- Altres activitats escrites que tinguis pendents.

Llengua catalana

Projecte: descriure la pròpia vida.
   a) La teva autodescripció.
   b) Set imatges de la teva vida amb el comentari.

LLEGEIX I REFLEXIONA.

EL MOMENT


A vegades passa desapercebut, a vegades no t’ho pots plantejar perquè ja hi ha algú que ho ha fet per tu, a vegades has de lluitar perquè t’escoltin i, a vegades, si ho tens realment molt clar o molta sort, ets capaç de fer-ho per tu mateix a la primera.


Sigui quina sigui la situació, hi ha UN MOMENT  a la vida en el qual has de decidir què faràs, a què et dedicaràs, i no en el teu temps lliure, sinó gairebé tots els dies de la teva vida…

Aquest moment pot arribar de sobte, és a dir, és clar que seguint els estàndards de la nostra societat se suposa que als catorze, quinze o setze anys encara no ets totalment capaç de decidir sobre els propers anys, però tot sovint passa que, després d’haver escollit un camí, te n’adones que allò no és el que volies i necessites canviar. És llavors quan, sense saber ben bé perquè i tinguis l’edat que tinguis,  t’agafa com una possessió infernal i ets capaç de dedicar hores i hores a la nova idea sense gairebé adonar-te’n…  bé, d’una cosa si que te n’adones, et fa més feliç.
No és vàlid per a tothom això, és clar. Hi ha moltíssima gent que, tot i no fer la feina de la seva vida, està prou contenta  amb el que va escollir i, ara sí, dedica el temps lliure a la seva passió i a gaudir del que més li agrada. La clau, si és que n’hi ha alguna de clau, és ser capaç de ser feliç amb allò que fas, sigui el que sigui.

Què passa, però, quan NO volem dedicar ni un minut més a allò que en AQUELL MOMENT vam decidir que sí volíem?
En primer lloc, reflexió: 
Per què he arribat fins aquí?, per què no vaig escollir correctament quan “tocava”? Valorar què ha passat i si l’educació que vas rebre i el poc o massa interès dels teus pares va tenir alguna cosa a veure,  és positiu; no pots anar endavant si no acceptes el que ha passat i per què.

D’acord, això ja ho tenim, estem en pau amb el nostre entorn i no culpem a ningú ni a nosaltres mateixos (mai serveix guardar sentiments negatius)… 

I ara:
Què fas bé? Què t’interessa? Què hi ha que quan ho fas et diuen, molt bé! Necessites fer coses pels altres? Per què ets aquí?
Si ja tens alguna cosa al cap que respon a tot això, genial, ja ho tens mig fet.



 Afegeix els comentaris que et suggereixi el text: hi estàs d'acord? Pots respondre les preguntes de la reflexió? Penses que ara és el teu moment? ...

Benvinguts!!!

Aquest espai funcionarà com una mena d'agenda. Aquí hi trobaràs la feina de la setmana i si cal, els links per fer-la. Recorda que les activitats que realitzem fora dels dossiers de treball, les has de penjar al DRIVE.

Cada setmana hi penjaré també una curiositat, una reflexió, una cançó ... Hauràs d'escriure els comentaris que et suggereixi la imatge, l'escrit, la cançó.

Doncs comencem.....